Hola amics d'Onda Layetana. Continuem endinsant-nos en el món de la Postpandemia.
Avui us vull parlar de recerca i del medi ambient. Haureu vist que darrerament es veuen porcs senglars per la Diagonal de Barcelona, es veuen ànecs per Sevilla que surten del Guadalquivir i comencen a recórrer els carrers, hi ha peixos en els ara nets canals de Venècia..
Sembla talment que la natura està recuperant alló que li havíem pres. I tots aquests fenòmens, i molts altres, són inesperats, i ens els ha portat aquest confinament, aquesta pandèmia. L'ésser humà s'ha retirat i la natura està conquistant el seu espai de nou.
L'aire és cada cop més pur, els gràfics d'emissions contaminants estan mostrant una baixada tremenda, a Greta Thunberg ja no se la sent.. Algú sap on es? L'última notícia que tinc d'ella és que està amb el seu pare confinada amb símptomes del COVID-19. Símptomes lleus, esperem que es posin bé. Però ara mateix el medi ambient no és notícia perquè d'una banda ha quedat relegat per la crisi actual però a més és que la pandèmia està provocant una reculada en la contaminació.
I aquest nomes és un dels factors que està portant aquesta pandèmia. Perquè aquest confinament mundial està provocant una cosa que cap científic podria haver-se imaginat: un sotrac estadístic.
Existeix un "sotrac" tremend que afectarà un munt de coses, i les afectarà de manera positiva. Per als científics, per als investigadors, és com si fos nadal.
No, no és que signifiqui que els investigadors no siguin sensibles amb el que està ocorrent, tant amb la salut com amb l'economia, però a nivell estadístic això és un miracle. Això no havia passat mai! Es podran estudiar un munt de coses. Importants, transcendents, o fins i tot autèntiques rucades, que mai s'havien pogut investigar.
Posem per cas: no sé si ho sabeu però a l'estació de tren de Can Franc, a Huesca, al túnel que comunica Espanya amb França, hi ha uns laboratoris que estan situats sota la muntanya a moltíssima profunditat, i els han hagut de localitzar aquí per a poder investigar temes d'emissions. Aquests laboratoris estan completament aïllats de les emissions, dels camps electromagnètics, de les ones de telefonia mòbil, de les ones de ràdio.. Doncs tota l'activitat humana produeix una quantitat tremenda d'interferències que fa que moltes coses quedin amagades sota tot aquest soroll ambiental i no siguin perceptibles.
Doncs és molt semblant el que està ocorrent en l'estadística. Volem investigar la natura sense la interferència humana? Ara sí que es pot. Volem saber després d'una situació d'estrès tan forta com la que estem vivint com es recupera la gent, o com reaccionarà en captivitat, en confinament? o quin tipus d'estrès post traumàtic patirà i a quin percentatge de la població afectarà?
Tot això només podia experimentar-se de manera teòrica, però ara disposem de dades reals. Ara podem constatar com afecta el confinament als hàbits d'alimentació, podem comprovar com, sota situacions de necessitat, pot canviar el comportament de la gent per a adoptar un rol diferent: per exemple si haguéssim de tenir un comportament "a la japonesa" reprimint els nostres instints de comunicar les nostres emocions amb el tacte, de besar i abraçar.. Canviar el que és el nostre tarannà llatí.
Per a nosaltres això és una desgràcia, sens dubte. Però per als investigadors a més de ser una desgràcia també és una oportunitat única. Això ha generat i generarà estudis, recerques.. Això fa que l'especialitat en estadística sigui una especialitat del moltíssim futur i molt transcendental, i per descomptat és una oportunitat perquè les persones puguem albirar altres escenaris en el que es refereix temes com el medi ambient, el teletreball o la sostenibilitat.
El tema és inacabable, així que us animo a proposar exemples en els quals no hem pensat.
Us espero pròximament per a una última visita al món de la postpandemia.
| 
